Vida més enllà de ‘fer barra’

A l’in_cult d’aquest any hi tenim el foraster Yeray S. Iborra per explicar-nos què i com veu això que fem i proposem. Aquí podeu veure la crònica en què ens parla del “Taller d’agitació creativa”, del fanzine “A pan i cutxillu”, de la ocupació teatral al carrer i les converses amb Elan Diert Cooperativa de Films i, finalment, del concert a la Sala NauB1 amb Mathew McDaid i Vàlius. Gaudiu-ne la lectura!

crònica en pdf:La talla 38 me aprieta el chocho_Yeray S Iborra (1)

Divendres 7 de novembre 2014: “Taller obert d’agitació creativa”

Divendres 14 de novembre 2014:Presentació del ‘fanzine’ ‘A pan i cutxillu’”

L’Esteve, ja entrat en la cinquantena, ha sortit a fer una volta, a recollir els inputs del taller que va elaborar ahir amb prop d’una trentena de persones, cadascuna d’un col·lectiu municipal diferent (“fer xarxa”, que promulga l’In_Cult d’enguany).

Els avis i àvies es miren estranyats el centre de Granollers, la canalla s’atura sense entendre gaire res i, els seus pares i mares, també queden bocabadats, entenent –potser– encara menys. L’Esteve, amb en Santi i les seves mil i una frases recollides dels lavabos franquistes a la universitat dels 70, volien ser Toxicómano, Mefisto i Ledania a la catalana, i sota el paraigües del 68 –el nom del seu no-col·lectiu i d’aquell maig brillant– van estendre l’street art a la comunitat, vaja si ho van fer.

Una bona assistència al “Taller d’agitació creativa”, el passat 7 de novembre, com confirma la nota de premsa del 9Nou, copiada tal qual de l’original d’en Joan. Això sí, ell, que és un dels organitzadors de tota la moguda, espera s’estengui la participació en properes crides: “Amb el gest més tonto la gent deixa anar el seu background, fas que la seva contribució vagi més enllà de la Festa Major”.

taller_agitació_web

***

La qüestió és encendre metxes per crear sinèrgies”, explica l’Alba poc abans de la presentació del fanzineA pan i cutxillu. Precisament el fulletó que ha coordinat, entre d’altres, en Sergi, és un viu exemple d’aquest interès per, a banda d’estendre la creació cultural a la ciutadania, teixir aliances entre col·lectius. A pan i cutxillu és pura expressió, a base de píndoles que van des de l’art conceptual-de-conys-i-polles a la sensibilitat extrema dels móns que no veiem encara que hi siguin, com representa a la contraportada Gerard Ibáñez. 

L’exemplar repartit a l’Olla, plena a vessar per l’entrenament dels xics i el microteatre, no serà l’últim, però no fotem pressa en la regularitat. “Hem hagut de fer-ne 42 per presentar el 43”, diu en Sergi. Totes les propostes han anat a l’arrel.

***

Jo no ho hagués tret, que els donguin pel cul”, sentencia en Tximmi, entre riures, a l’Olla de l’espai Roca Umbert poc abans de la presentació d’A pan i cutxillu. Ell no hagués tret les pancartes i d’altres materials que durant dos dies –pactats amb l’Ajuntament– van coronar el centre franquiciat de Granollers. I és que Granollers va ser molt més que carrers i carrers; molt més que Festa Major, el cap de setmana del 7 i 8 de novembre.

***

― ’La talla 38 me aprieta… me aprieta, me aprieta el chocho!’ , mira tia que hi diu aquí ― somriu una de les dependentes del Zara, que apura el piti abans de passar-se vuit hores manipulant pret-à-porter.

Però que esss aissssò? ― riu escandalosa l’altra mentre de fons s’escolta, compulsiu, el click del mòbil i el Facebook treu fum per carregar totes les fotos que fa.

Granollers, la ciutat que neix i mor amb els horaris comercials, s’ha llevat un dissabte de primers de novembre amb el paisatge canviat. Avui els arbres parlen. El mobiliari urbà es queixa, irònic i picant, amb acidesa ultra-local, de la situació política i social.

***

Desenvolupament cultural local, participació-acció, dispersió. L’In_Cult proposa canvis d’eix en la cultura; de la verticalitat de l’escenari a l’horitzontalitat de la dinamització comunitària. Del branding-riota de la Bibi, de la “creació, creació, creació” buida i mercantil de la Conselleria de Cultura, de la mediatització, del tancament dels espais d’art (vosaltres, granollerins, heu patit un tripartit inoperant al Roca Umbert, però a Catalunya els convergents, a més, han tancat l’Espai Zero1 d’Olot, Can Xalant a Mataró…), delno-projecte… A la cultura al carrer, la descontextualització i democratització del fet creatiu. La cultura sense IVA, ni codi de barres; que per molt que costi trobar-la, també n’hi ha.

 

L’In_Cult proposa sacsejar consciències més enllà –i en combinació– de les xerrades, de les comissions, de ‘fer barres’; dels esquemes ortodoxos de la lluita de base. L’agitació cultural com a eix transversal de les accions. Ho sabem que no pararem un desnonament amb una obra de teatre, però sí remourem les consciències que demà ens ajudaran a aturar-lo.

pan_web

Dissabte 15 de novembre 2014:

“Ocupació teatral”, “Oh! Oh? Oh… Granollers (1972-2014)”, concert de Mathew McDaid i Vàlius

A la Porxada, en ple centre d’aquest Granollers comercial ple de llums un dissabte, un arbre creix… Creix i es desfà, la torre humana d’actors i actrius banyada en gomina per tenir el cos ple de sorra, es ramifica en brots, sota l’atenta mirada d’un grapat de curiosos que es comencen a apilonar i una colla de breakdancers inalterables, sumits en els seus ritmes de bombo marcat. La dispersió és imminent: els espectacles ocupen la ciutat. La xarxa ha estès els tentacles.

***

Granollers l’any 1972. Granollers l’any 2014. Quasi quaranta anys on hem passat de lluitar per l’amnistia, a fer-ho pel multireferendum, de tenir quatre cines al centre a no tenir-ne cap… “Em deprimeix, em deprimeix veure que ha passat tant de temps i tenim encara més problemes”, s’expressa amb gest agraït Lambert Botey, responsable de fotografia d’ Oh Granollers!, l’original de 1972. Una peça excepcional, de gran valor documental i cinematogràfic, fina a les imatges i al fons. L’Esquerda l’ha actualitzat, afegint al debat la revisió de gènere, els desnonaments, la crisi del deute; un to més directe, més urgent? “No té el llenguatge cinematogràfic, però és valida així”, conclou Lambert.

***

Es que hay que ver lo que hace la gente para llamar la atención ― etziba una àvia mentre l’espectacle, la sorra, li “embruta” el mobiliari urbà.

Què significa mama? ― expressa un nen, innocent, i un pèl espantat pels crits de les actrius i actors que corretegen desesperats en rotllana mentre la seva mare encongeix les espatlles .

Quasi mitja dotzena de performances, capitanejades per la Marta i la Maria d’Arsènic. Hora i mitja de happenings com la ciutat no els havia vist fora de les parets d’un teatre. Un cop de puny a la lluita “estàtica”.

ocupació_teatral

***

Què dir del bolo als 314,5m² d’inversió pública mal gestionada que és la NAU B1? 1. Matthew McDaid d’arrels irlandeses i rupitenc d’adopció, té unes dinàmiques a la veu –d’Eddie Vedder a Damien Rice– que no te les acabes. 2. Vàlius, el seu “Crid”, la seva calça curta i la seva proposta postmoderna a matar, van sobreviure amb èxit: visca el compromís no dogmàtic.

***

Cinc d’aquests brots intenten salvar la sorra que queda al c/ d’Anselm Maria Clavé abans que vingui l’ajuntament –personificat magistralment en una mena d’agent-erradica-pandèmies– i els hi escombri els seus somnis. El drama dels desnonaments explicat sense pamflets per un col·lectiu teatral jove. Chapeau. Mentre s’esdevé la interpretació, un avi –amb boina, ulleres, bastó i postís: un avi, avi–, s’ho mira encuriosit: “Yo al ashuntamiento lo matarrría, eh. Esh que lesh ha tirado la casha al suelo. Son mash que él, que lo meten en la prishión, ¿no?”.

***

Els agents culturals han estat convidats, no instruïts; les eines per a la ideació s’han estès i el resultat s’ha descontrolat, traspassant el sostre de vidre dels convençuts. El xiquet més xiquet i l’àvia més àvia s’han vist interpel·lats per l’agitació. En ple centre, en plena rutina. 2.500€ de la comunitat, que han tornat a la comunitat.

L’In_cult ho té clar. La política cultural, la que visibilitza i remou, s’ha d’aplicar com el feminisme, amb perspectiva, en el dia a dia i cada dia; més enllà de la data puntual. Cada dia, insisteixo, ha de ser el puto dia de la diversitat cultural; de moment el 7, 14 i 15 de novembre han estat els fonaments d’unes arrels que segur brollaran… I el millor, quan menys ho esperem.

Text per Yeray S. Iborra | @truitadeyeray

#in_cult | @CPEsquerda