25N. Dia internacional contra la violència de gènere

El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que va sobreviure. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

L’Esquerda reivindiquem el 25 de novembre i us animem a participar a les diverses convocatòries de concentració previstes per aquest dia. Perquè Granollers també ha patit la mort violenta de dones a causa de la violència de gènere i pateix, encara, la violència sovint silenciada d’aquest tipus d’agressió dia a dia.

 

25 N: el patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MaMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MaLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones
Cap atac del sistema heteropatriarcal
Visca la Lluita Feminista companyes!

“El patriarcat és violència. La resposta: lluita feminista”

 

25n_ei